Podríem dir pràcticament que Rubén Monforte va néixer amb uns bolets sota el coixí. Des de petit, la natura va formar part important de la seva vida i tot i ser nen una de les seves principals diversions era anar a buscar bolets al bosc amb la seva cistella. Amb el pas dels anys, aquests fongs han anat formant part de la seva vida, fins a convertir-se en un recol·lector de bolets professional, col·laborador habitual de Laumont des de fa més de 20 anys. Si vols conèixer com és la vida d'un professional que treballa al bosc recol·lectant bolets, no et pots perdre aquesta entrevista
En primer lloc… et pots presentar?
Sóc Rubén Monforte, tinc 40 anys, sóc de la zona de la comarca Gúdar Javalambre a Terol i principalment treballo a la fusta, traient fusta de la muntanya per a una serrería.
A més de treballar a la fusta, també ets un gran amant dels bolets, amb dedicació professional. Des de quan et dediques al sector dels bolets?
Dedicant-me als bolets, porto des del dia que vaig començar a caminar. M'ho va involucrar la meva mare, sobretot. Recordo una anècdota de quan era molt petit que sempre m'explicava la meva mare: un dia em va donar una cistella i em va deixar només anar a la muntanya. I em va dir “tu quan omplis la cistella me la portes a casa”. I hores més tard vaig arribar amb la cistella plena de bolets i vaig dir a la meva mare “mira la mare si he trobat rovellons!”, i ella va revisar i no hi havia ni un rovelló… Mira si vaig començar d'hora que no sabia ni diferenciar rovellons.
Et dediques professionalment als bolets. Ens pots explicar com és la vida i el dia a dia d'un recol·lector professional?
Quan és temporada de bolets demano excedència a la feina. Ho tinc parlat amb el meu cap i no tinc cap problema: mentre hi hagi bolets, jo me'n vaig als bolets.
Quins bolets abunden a la teva zona?
A la primavera està principalment el gosset i la múrgola. I després a la tardor ja n'hi ha més varietat, però el que més tenim és rovelló.
Et consideres afortunat per poder treballar al sector dels bolets?
Per descomptat! Per mi no és cap feina anar a buscar bolets. A veure, és molt pesat anar a buscar bolets dia rere dia… però com que a mi m'agrada tant, jo ho tinc com una afició, a part que em dóna diners… Què més vull? [rialles]
I què t'agrada més de ser recol·lector de bolets?
La incertesa. A la nit, quan et fiques al llit, començo a donar-los voltes: “on aniré demà?”, “aquell tros no he anat”, n'hauran sortit més?... El que m'agrada és no saber el que et trobaràs l'endemà.
Les teves dues feines estan íntimament relacionades amb el bosc… t'imagines treballant en algun lloc que no sigui en plena natura?
Jo, en un lloc tancat, seria impossible… és que sempre treballo a la natura.
Compensa tenir una feina tan física com la teva amb el fet d'estar envoltat de natura tot el dia?
Sacrifici té sobretot per a mi a nivell físic, perquè arribes a la nit i estàs fet pols. Però estar tot el dia allà fora ho compensa: un dia et plou, un altre fa sol… cada dia és diferent i per mi em recompensa.
Com és un dia normal d'un recol·lector de bolets?
M'aixeco d'hora, de nit, esmorzar i ja me'n vaig: si és tardor al pinar i si és primavera als prats. I no paro a menjar fins que no torno a casa.
I com funciona el procés de venda?
Jo arribo a casa amb els bolets totalment nets de la muntanya, sense terra. Les tracto amb molta cura perquè si no perden valor. Un cop a casa, les selecciono en caixes i directes a vendre. Sempre les porto a Jesús, que treballa per a Laumont. Ell les diferencia, les pesa i al final fa l'albarà i ja està.
Recordes quan i com vas començar a treballar amb Laumont?
Sempre les he venut a Jesús, i Jesús fa 25 anys que treballa amb Laumont.
25 anys venent bolets a una mateixa persona: què valoreu de Jesús, comprador de Laumont?
Principalment que sempre hi és. Hi ha molts més proveïdors a qui vendre si vols... Però, per exemple, quan comença la campanya, vas a recollir mig quilo... Això no et comprarà ningú, però tu vas a Jesús i ell és allà i te'l compra. I al final de la campanya passa el mateix.
Durant la campanya hi ha molts quilos i te'ls podria comprar qualsevol, fins i tot algú pagant més, però això no compensa: el que compensa és que hi sigui cada dia.
Quins canvis significatius has vist durant els darrers anys en el món dels bolets?
Abans hi havia molta menys gent que cercava, molta menys competència. Aquesta és la principal, perquè la resta la veig força semblant. Ara la manera de buscar ha quedat obsoleta. Quan era petit, era rar que veies algú a la muntanya. Ara passa el contrari.
I com veus el futur?
S'estan creant conserves de bolets, sembla que cada dia tot es comença a respectar una mica més, la gent aconsegueix més abonaments per anar a les conserves tant privades com públiques. S'està conscienciant la gent: si ve al bosc a buscar alguna cosa, ha de pagar, com quan vaig a la ciutat i he d'aparcar.
Què són les conserves de bolets i quina funció tenen?
Les conserves de bolets són zones delimitades on ningú pot entrar a buscar bolets però cal tenir autorització tant si és pública com privada.
L'objectiu de les reserves públiques és recaptar diners per invertir després en la neteja de camins, la retirada d'escombraries i la reparació general del bosc; i les particulars són per al propietari de la finca, perquè pugui tenir els seus bolets.
Quin missatge enviaríeu a les futures generacions de boletaires?
Sobretot, cuida la natura. Hem de respectar la natura i les muntanyes com si fossin iguals i tractar-les bé. Simplement això.
Moltes gràcies Rubén pel teu temps.
Gràcies a tu!
