Jaime Montaner és un truficultor únic. La seva gran passió han estat sempre les tòfones: gaudia de jove anant a agafar tòfones silvestres a la muntanya, i ara com a truficultor. La seva experiència és la base del seu coneixement i la fermesa de les seves idees l'ha portat a tenir una de les xarxes de plantacions que s'assemblen més a anar a buscar tòfones a la muntanya. Voleu saber tots els secrets d'un bon truficultor?
(Si ho preferiu, podeu veure l'entrevista en vídeo fent clic aquí)
Com van ser els inicis al món de la truficultura?
Abans semblava que només plantant els arbres ja ho tenies tot fet… Amb el pas del temps, veus que el clima va canviant i has de fer altres coses a part de cuidar els arbres, les terres… Però, sobretot, has de trobar aigua.
Com va ser la teva primera experiència amb la truficultura?
Fa uns 24 anys que vaig fer la meva primera plantació de tòfona. Aquest camp, em va donar les primeres tòfones als 11 anys. Amb el pas del temps, altres plantacions fan tòfones a partir dels 4 anys… El motiu és que, al principi, amb menys experiència, no treballava tan bé la terra.
Què és el que més t'agrada al món de la tòfona?
El que més m'ha agradat a mi és ser tofoner. Anar a la muntanya. Això era el que em generava passió. Anar i conèixer tofoners, anar per les muntanyes, sortir amb el gos i de tant en tant veure com el gos et portava una tòfona a la boca i després que ell t'emportés a l'arbre tofoner.
És laboriós iniciar un cultiu de tòfones?
Porta molta feina. Des del moment que compres el camp has de veure com està: si era camp erm, es tritura la mala herba, se subsola i se sembra de cereal o de lleguminosa un parell d'anys. Si era camp de cereal, es fa un subsolat bo, perquè es fiqui el sol i els gels ben endins.
Després ja es pot plantar ia partir d'aquí el gestiones segons els criteris de cadascú. Per exemple, a mi no m'agrada llaurar. El que sí que has de fer és cuidar constantment els arbres. Durant els 5 primers anys, les alzines no han de tenir cap herba.
Quin consell donaria a algú que comença amb la truficultura?
A esperar fins que et produeix… i no ser ansiós.
Com has après els secrets de la tròficultura?
Doncs a guiar-me sempre dels millors, que estan situats a Sarrión, Terol. A més a més, el que sempre has de fer és observar com és el teu terreny. És molt important també treballar la terra quan treus la tòfona, treballar el forat que tu fas.
Això és molt simple: tot el que fan ara de fer substrat i espores ja ho feien abans. Com n'hi havia tantes, quan les persones agafaven tòfones, algunes es trencaven i els gossos esgarrapaven les tòfones… Ja deixaven espores al terreny, i ja quedava mogut per si sol.
Durant quants anys un arbre produeix tòfona negra?
A la muntanya he vist molts arbres de molta edat que donen moltes tòfones… Què fem malament al cultiu perquè un arbre en 25 anys se'ns esgoti? No ho sé…
Quin és el risc més gran de ser truficultor?
El risc més gran en una plantació tofonera és no agafar tòfona… i tot allò invertit en orris. Aquí tu hi plantes un arbre i esperes 8 anys. Mentre has de tancar, fer pous buscant aigua… una inversió molt gran sense saber realment si agafaràs tòfones.
Què és el que més (i el que menys) t'agrada de la truficultura?
El que m'agrada de ser truficultor és que has plantat uns arbrets i estàs esperant un temps i ells responen, et donen tòfona… és molt satisfactori.
El que no m'agrada de la truficultura és el que es fa de vingui aportacions i criar tòfones de segona o tercera qualitat. Això no m'agrada, perquè estem enganyant el consumidor…
S'ha de deixar a l'arbre, que ja donarà les tòfones i agafaran de la terra tots els minerals i nutrients que necessiten per assolir l'aroma de primera qualitat.
Com vas començar a treballar amb Laumont?
Jo sempre he venut a la mateixa persona, Vicent. Fa uns anys Vicente es va posar amb Laumont i des d?aquí va començar la relació amb Laumont. On va Vicente, aquí hi vaig. Fa 26 anys que visc al món de la tòfona i sempre he estat amb el Vicente.
Què t'aporta Vicente, l'agent de tòfones de Laumont?
Vicente, al món de la tòfona, és confiança. Et vol, et cuida. Tot allò que es perd avui dia dels valors humans entre les persones, Vicente t'ho aporta.
Com s'ha de combatre el Leiodes?
El problema del Leiodes existeix perquè no es repassen bé les tòfones. Hi ha gent que inverteix en paranys… però no acabaràs amb el Leiodes amb els paranys. Els Leiodes s'acaba repassant cada dia. Quan passes i no treus més tòfones, el Leiodes no apareix perquè només busca les tòfones madures.
Moltes gràcies pel teu temps Jaume
Moltes gràcies a vosaltres
