"La idea és canalitzar l'energia que té el gos perquè sigui un especialista en el guiatge"

Marga Macias es directora de IDDT (International Detector Dogs Team), una empresa que treballa amb gossos i els forma perquè es dediquin a tasques específiques. Algunes d’aquests tasques son la formació de gossos d’assistencia, pigall, servei, alerta médica, per persones sordes i molts col·lectius més. Ella va fundar IDDT fa 25 anys i des de llavors ha dedicat la seva vida a generar recursos formatius en l’àmbit de la capacitat animal per transferir els seus beneficis a la societat, sempre tenint en compte el benestar animal. Actualment està fent un doctorat relacionat amb unitats canines i seguretat humana a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona).

Quines son les teves funcions com a directora de IDDT?

M’encarrego de la gestió de l’empresa entre els diferents departaments. Nosaltres treballem per entregar gossos d’assistència altament qualificats i formats. Es tracta d’una entitat on actuem a diferents països i tenim molts àmbits d’actuació en la formació de gossos. Un dels quals, la formació de gossos d’assistència.

Com es forma un gos per una tasca tant concreta com la de, per exemple, un gos pigall?

Amb poques paraules, la idea es canalitzar l’energia que té l’animal perquè esdevingui un especialista i que faci la tasca d’ajuda a les persones de la millor manera possible. Com et pots imaginar, la tasca d’ensinistrament porta molta feina i molt temps de dedicació, però el més important és la vinculació amb l’usuari.

Com feu la selecció dels gossos?

Nosaltres som especialistes en ensinistrar gossos fora de la línia de cria, és a dir, gossos abandonats o que estan en alguna gossera, i als quals donem una segona oportunitat. Això és molt important per nosaltres ja que dona molt valor afegit a l’empresa i ens converteix en molt més que simples ensinistradors de gossos.

Que es valora a l’hora de decidir si un gos es adient per un usuari en concret?

S’ha de conèixer molt profundament tant la personalitat i característiques físiques del possible usuario com del gos pigall. Si un gos el molt mogut, necessitarà un usuari enèrgic. Si és més manso, li convé un gos més calmat. Si a un possible usuari no li agraden els animals, pot ser un gos pigall no es la millor opció per ell.

En el cas que hem pogut conèixer a Laumont, l’Alba es una membre de l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3 que ja va tenir un gos pigall i ara està camí de tenir-ne un altre, el Buddy.

Si. Ja fa més de 20 anys que tenim un conveni de col·laboració amb B1+B2+B3. El fet de tenir relació amb entitats i més concretament amb persones com l’Alba, ens ajuda a tenir més facilitat a l’hora d’encaixar un gos guia amb un potencial usuari. En aquest cas, com que ja coneixíem l’Alba perquè ja havia tingut un gos guia format per nosaltres, sabíem que el Buddy encaixaria amb ella al 100%.

Es fàcil aconseguir un gos guia?

No, és molt difícil. Com ja he dit, hi ha molts dificultats per aconseguir recursos per formar als gossos. Pensa que formar un gos guia costat actualment uns 60.000€, i tot i així hi ha actualment a tot España més de 480 persones que estan esperant un gos. No es dona l’abast. Un dels nostres objectius seria la creació d’una escola de gossos d’assistència on la gent pugui fer part de la vinculació i de la  formació in situ. Hi ha altres països com França o Anglaterra que en tenen moltes i tenen el problema solucionat. Aquí a España no n’existeix ni una semblant a les escoles d’Europa tal com es necessita.

Quin es el procés per obtenir un gos guia?

En primer lloc, quan hi ha una persona que demana que vol un gos guia en primer lloc hem d’avaluar si aquella persona veritablement el necessiti. Una vegada haguem fet aquest pas, hem de comprovar si la persona ja té habilitat amb l’ús del bastó i tingui el pertinent curs de formació de bastó, això ja ens assegura que la persona té experiència i es mou amb relativa solvència pels espais públics. També hem de comprovar que la persona pugui fer-se càrrec del gos de manera independent, per exemple, que per alguns recursos o altres sigui capaç d’anar al veterinari. I per últim, que la persona no tingui cap malaltia que l’impedeixi anar amb un gos pigall.

Que ha d’aprendre un gos pigall?

Un gos guia són els ulls de la persona invident. Ha de saber pujar a un autobús, saber quan girar i com indicar-ho al usuari , marcar quan hi ha esglaons d’una escala, buscar la porta de sortida quan es vulgui marxar d’un edifici, ser capaç de retenir el recorregut cap a llocs habituals com poden ser casa, una farmàcia... El gos, a més, ha de tenir el que en diem una “obediència desobedient”: tu li pots dir que tiri endavant, però si ha un objecte o un forat ha de ser capaç de parar malgrat les teves ordres. 

En quin moment es posen en contacte el gos i l’usuari?

Com he dit abans, quan pensem que un usuari i un gos encaixen, iniciem un període de prova perquè es comenci a crear una vinculació. En aquesta fase seguim instruint el gos, a vegades amb l’usuari, de vegades nosaltres sols. També de vegades deixem que l’usuari s’emporti el gos a casa per veure com interactuen en l’àmbit privat o familiar. Aquest període pot durar fins a 12 mesos, fins que l’usuari obté el nostre certificat i la vinculació oficial com Unitat de Vinculació de la Generalitat i es registre al registre oficial de la Generalitat.

Que es el que més teniu en compte a l’hora d’atorgar un gos a un usuari?

Som molt conscients que del gos depèn la seguretat de la persona. Es és un tema molt important i per això ens ho prenem tan seriosament. Si he donar un consell a alguna persona que estigui interessada amb l’obtenció d’un gos guia és que ho faci amb un equip de professionals. Hi ha molt d’intrusisme en aquest sector i és vital que els gossos que es formin estiguin al màxim de preparats i amb tots els permisos.

Marga, moltes gràcies per l’entrevista i enhorabona per la vostra tasca

Moltes gràcies a vosaltres.